Aquests dies, abans de començar el curs, ens hem trobat tot l’equip de Centre (treballadores i persones voluntàries) per conèixer les novetats i agafar embranzida per afrontar aquest nou curs 2026-27 amb força, basant-nos en el lema que ens uneix a la resta d’obres de les Carmelites Missioneres: Junts en missió, viu-la!
Gràcies a la Mar Galceran, filòsofa i pedagoga, referent de voluntariat a Càritas Barcelona, vam reflexionar sobre la nostra acollida al Centre, centrada en el nostre compromís amb la dignitat de les persones.
La Mar ens va qüestionar des d’on fonamentem la nostra esperança, que és la que ens empeny a saber el que haig de fer. Què hem de canviar en el quotidià perquè la vida sigui més sostenible per a cadascuna de nosaltres, per a les altres persones i per al món en general? En aquest sentit, la cura és essencial, ja que cada acció per sostenir la vida és esperança. Estem cridades a estimar i cuidar.
Al nostre voltant tenim moltes persones que senten una gran soledat. Per afrontar el gran repte de la cura, la Mar ens va parlar del compromís amb les 4 “D”:
- Desvelar la realitat invisible als ulls
- Deconstruir prejudicis i estigmes
- Denunciar les causes estructurals que generen desigualtat
- Dissentir per posar en valor l’essencial davant del que és superflu
Per això, cal posar en pràctica l’hospitalitat, crear espais de confortabilitat on les persones se sentin abraçades per una mirada, bones paraules i on puguin ser com són, en família.
Ser configuradores de sentit, reconeixent el valor i la dignitat de cada persona, i posar un nou horitzó, creant xarxes socials reals. La connexió amb l’espiritualitat pot ser un element clau per ajudar.
Per tot això, ens va parlar de la “cuidadania” que significa cuidar la vida i sostenir-la. Cal que entrenem la nostra mirada i treballar per la unitat i comunió, facilitant-nos la vida, creant ponts i fent que la vida sigui més amable amb la clau dels gestos específics i quotidians.
Finalment, ens va regalar a cadascú com a record d’aquesta jornada una pinça de la roba amb un cor dibuixat i la frase: La cura ens sosté. Tot un gest que ens recorda que hem de ser pinces que uneixen i que la nostra acció té sentit quan ens posem al servei dels demés.
